garbó m

Definició

garbonsFeix de sarments o de branquillons per a fer foc, alimentar el bestiar, etc.

«Garbó és un diminutiu de garba; és un feix de matèries vegetals que no es pot doblegar —llenya, branques, canyes, etc.—, mentre que garba és un plec de matèries doblegades —herba, palla, etc.—» (Diccionari pràctic i complementari). 

Arreplega la llenya i fes-ne un garbó.

Etimologia

De garba, del germànic fràncic garba, mateix significat.

Usos

  • És garbellant els més foscos dels núvols 
    que el ritme imprevisible de la pluja 
    s’emporta carrerons avall de l’ànima 
    l’última llum d’estiu que tardoreja.

    L’última llum que ningú no comenta,
    perquè se sap que no és de cap partit,
    s’enduu dubtant cap als indrets d’oblit
    el meu garbó d’antics i vius desigs.

    Raimon, «L’última llum d’estiu» (1978), al disc Quan l’aigua es queixa

Tema de la setmana

Raimon, mots i fragments

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

somourerescabalar