Definició
Camp sembrat de dacsa.
dacsa (f)
Blat de moro.
«Qui desitja pastissos, sap menjar coca de dacsa»: ho diuen al qui pretén molt, perquè s’acontenti amb poca cosa (Alcoi) (Diccionari català-valencià-balear).
Etimologia
Probablement de l’àrab dáqsa, ‘gra menut semblant al mill’; mot especialment valencià i eivissenc.
Usos
si m’és permés,
(Horacianes XV, 1963-1970)
evocaré dies de la infantesa.
furtava els fruits dels arbres.
me’ls menjava dins el dacsar,
fresc com un celler aleshores.
i sentia llunyana, pels carrers del meu poble,
la veu del meu pare que venia peix i cridava les veïnes.