A Andorra l’expressió espardenyar s’ha anat associant darrerament al moment en què els candidats polítics fan el porta a porta previ a les eleccions. Potser en ocasions, per mimetisme, s’ha associat una expressió amb l’altra (porta a porta i espardenyar).

De fet, espardenyar significava a Andorra el mateix que volia dir a Coll de Nargó (quan els raiers feien el camí de retorn a casa): «caminar, gastar espardenya» (segons Pep Coll a El parlar del Pallars significa ‘caminar, un raier, en el viatge de retorn’). Espardenyar a Andorra és el que abans feien pastors i pagesos per anar i tornar de bordes, trossos i prats. D’aquí, potser, que quan s’ha volgut buscar el color local i el mot pintoresc en escrits referits al moment previ a les eleccions, s’hagi triat aquest mateix verb per significar ‘passejar, anar amunt i avall’. Així, pot semblar que aquest context prestat i específic és l’únic (i molt andorrà) quan en realitat és una adaptació o evolució del més genèric i tradicional. En aquest sentit fa servir l’expressió l’Albert Villaró a la novel·la La primera pràctica: «Ha pujat espardenyant des de la plana on passa l’hivern el ramat, per fer-me arribar un missatge».

—David Gálvez Casellas (Andorra)

Torneu a espardenyar