La Mireia Puertas Munté ens fa arribar aquest interessant missatge:

El mot d’avui m’ha fet pensar en un altre verb que jo he sentit a Sant Pau de Segúries, al Ripollès, a tocar de la Garrotxa, i que el trobo boníssim i encertadíssim. Es tracta d’esfer-se. El diccionari de l’Institut no el recull pas, però sí l’Alcover-Moll:

ESFER v. refl.
Tractar-se, relacionar-se (Olot). «Aquestes famílies s’esfan molt».
Etim.: aglutinació del pronom pers. reflexiu es i del verb fer. Fer-se significa també ‘tractar-se’, ‘relacionar-se’. Locucions com es fan, es feien, han estat interpretades com a esfan, esfeien, i sobre elles s’ha format l’infinitiu esfer.