Esdernegar-se també pot voler dir ‘escarrassar-se’, és a dir, ‘esforçar-se excessivament, fins a fatigar-se molt’: Prou el desventurat follet va pregar, va suplicar, s’esdernegà; tot fou inútil.
Un dia, al bar, va conèixer una senyora jove molt ben vestida. Aviat es van fer amigues. Li va explicar que havia aconseguit molts diners a Europa i es va oferir per avançar-li el que valia un vol a França, per si li interessava anar-hi a treballar els mesos d’estiu. Li va assegurar que ella ho feia perquè li sabia greu que s’esdernegués tant per tants pocs hrívnies [la moneda d’Ucraïna], i que quan tornés ja li pagaria el deute. Li va ensenyar un anunci per anar a fer de cambrera en una ciutat de la costa de Provença. Quan va arribar a l’aeroport l’empresa ja l’esperava i la van acompanyar al seu lloc de treball: no era un hotel com ella es pensava, era un club de striptease.
• Rosa Maria Pascual, On vas, Irina? (Maçanet de la Selva: Gregal, 2014)

Comentaris recents
xip
De fet, els anglesos de les nostres "xips" en diue...
xip
No crec que sigui un localisme específic de Sabad...
xip
"La vida en un xip"....
xip
Em fa molta gràcia el mot d'avui, xip, perquè al...
entotsolat -ada
El Diccionari català-valencià-balear, a...