Empar Moliner

Em sento orgullosa de pertànyer a un país que dóna tantes facilitats per al boicot. Sense cap mena de dubte, els productes catalans són els més aptes per ser boicotejats a la primera de canvi. Inversors, no trobaran enlloc una llengua, un vi escumós, unes patates, una literatura que vagin tan bé de boicotejar. Resultats el mateix dia, aplaudiments assegurats!

És vostè mosso d’esquadra i està enfadat per les retallades? Boicotegi la llengua catalana. És vostè un espectador de Telecinco i li cau malament en Carod-Rovira? Faci el tradicional i anual boicot al cava. Esclar que també pot provar un boicot combinat. Per exemple, pot boicotejar la llengua catalana i el cava a la vegada. Ni slow food ni quilòmetre zero. L’etiqueta que han de tenir els productes catalans és la de «cent per cent boicotejable».

A més a més, boicotejar la llengua i el cava és una cosa que ni es nota. Potser vostè, bon mosso, ja només feia servir el català per dir «bon dia» (i perquè l’hi obligaven). I el cava? Potser només en comprava un cop a l’any per Nadal o per llançar-se’l pel damunt quan li tocava la loteria. Per tant, no és cap sacrifici. No és el mateix que protestar deixant de veure el futbol, per exemple, o deixant de fer l’amor.

Això sí: no provi de fer el mateix amb productes d’altres zones més guais. Seria molt contraproduent. Si els Mossos d’Esquadra decidissin -Déu no ho vulgui- boicotejar la llengua de Sara Carbonero, posem per cas, els d’Intereconomía trucarien als hereus de Milans del Bosch. Els productes de primera categoria no s’han de boicotejar mai tret que hom vulgui ser declarat persona non grata (la llengua espanyola, el pernil de Salamanca, les porras madrilenyes…). Els productes boicotejables han de ser sempre de segona. I entre ells, els catalans són els millors! Rebutgi imitacions. Ni els bascos molen tant!

Publicat originàriament a l’Ara, 16 de gener del 2012