Dena, deina, Dénia?

Pura Soler Mezquita, de Vilassar de Dalt (Maresme), diu: «No recordo on vaig llegir un dia que déna venia de la reducció de Déu nat. I així ho vaig retenir en la meva memòria.»

I Pau Marqués, d’Alfara del Patriarca (Horta Nord), en dóna una altra versió: «Jo he escoltat i dit també l’expressió ‘me cague en dena/deina’; aquest ‘deina’, per a mi, seria una metàtesi del topònim Dénia. També és comú, doncs, dir ‘me cague en Dénia’. Si anem a Dénia (Marina Alta) podrem escoltar l’expressió completa: ‘Me cague en Dénia mora!’»

Torneu a me caso en déna!

Mot relacionat