Pura Soler Mezquita, de Vilassar de Dalt (Maresme), diu: «No recordo on vaig llegir un dia que déna venia de la reducció de Déu nat. I així ho vaig retenir en la meva memòria.»
I Pau Marqués, d’Alfara del Patriarca (Horta Nord), en dóna una altra versió: «Jo he escoltat i dit també l’expressió ‘me cague en dena/deina’; aquest ‘deina’, per a mi, seria una metàtesi del topònim Dénia. També és comú, doncs, dir ‘me cague en Dénia’. Si anem a Dénia (Marina Alta) podrem escoltar l’expressió completa: ‘Me cague en Dénia mora!’»
Torneu a me caso en déna!

Comentaris recents
pèlag
El diccionari normatiu ha admès les dues formes, ...
d’ara endavant
A Valéncia diem "d'ara en avant" sense la "de"....
fer safareig
Jo, de petita, estiuejava en un poble i anàvem a ...
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...