Si es descuidava una mica i deixava aflorar els records, podia evocar-se al corral de la iaia, amb les tietes i les veïnes que venien a esclofollar les ametlles. Com, assegudes en cercle en aquelles cadiretes de bova amb els sacs vessats d’ametlles al mig, separaven el clofoll de l’ametlla, sense parar de xerrar, de xafardejar, de riure. Encara podia sentir, si s’esforçava, la coïssor del polsim dels clofolls als dits, al nas. Com picava!

Pilar Romera, Els impostors (Barcelona: Columna, 2019)

Era una nit de novembre, i abans d’arribar al pis d’ell havien comprat una paperina de castanyes. Feia fred. Tant que, abans d’esclofollar-les, ella se n’havia quedat dues o tres dins les mans sense enguantar, i havia fet com qui les cova. Mira, m’ha quedat una mica de mascara de les castanyes.

Jordi Llavina, El llaütista i la captaire (Badalona: Ara Llibres, 2013)