A mi no em sorprén —m’ho veia vindre— que en poc de temps els alumnes entremaliats —per qualificar-los de manera benèvola— hagen passat de no fer algunes malifetes per temor de ser enxampats, a fer-les per a gravar-les en vídeo o en els maleïts mòbils i, així, poder-les exhibir als amics i indignar el gran públic. La societat audiovisual i dels mitjans de comunicació havia d’arribar, també, d’una manera o una altra, a les clavegueres de l’escola. Què ens pensàvem? Cal dir, però, primer de tot, que parlem d’una immensa minoria de joves rebels sense causa i que no cal fer massa cas de les exageracions de les enquestes —ja ho sabeu: depén de qui encarregue els estudis d’opinió, i, pagant, sant Pere canta, amb permís dels capellans— ni dels titulars grocs de la premsa de tots els colors.

Salvador Vendrell, «Tinta groga» (Levante, 27 de novembre del 2006)

Es van inventar les veles per poder navegar gràcies a la força del vent (sense el vent, Colom no hauria arribat mai a Amèrica). Sense el vent no s’haurien instal·lat molins per extreure l’aigua del subsòl. Ni els nens es podrien divertir fent volar els seus estels. El vent a vegades és entremaliat, com diu la cançó de Georges Brassens: alça les faldilles, s’emporta els barrets i fa malbé els paraigües. I altres vegades es converteix en una mena de bèstia implacable, que fa caure arbres, s’emporta teulades de les cases, destrossa tot el que troba.

Josep M. Espinàs, «Divagació sobre el vent» (El Periódico de Catalunya, 28 d’octubre del 2006)