Definició
Alçar-se un cavall dreçant-se sobre les potes del darrere; alzinar-se.
Un cavall va encabritar-se perquè vaig topar amb una de les seves potes.
Etimologia
De cabrit, ‘petit de la cabra’, del llatí capritus, mateix significat, de capra, ‘cabra’.
Usos
El camí passava entre horts pulcres, plens de verdures, amb la terra grassa i negra. Tothom caminava a poc a poc, sense esma. Tothom caminava sense saber per què. Tot d’una la corrua de gent s’aprimà cap a un costat del camí. Venia un grup de cavalleria colonial. Un cavall s’encabrità, i renillà desesperat.
Mercè Rodoreda, «Orleans, 3 quilòmetres», dins Semblava de seda i altres contes (1978)
—Arracona’t ben bé als filferros. Agafa’t fort que no et donin una empenta i et facin caure sota les potes dels cavalls.Per aquells indrets, difícilment es veia passar més d’un vehicle motoritzat en un sol dia, i ara en ben poc de temps, ja n’havien estat un parell. Quan l’automòbil arribà a la seua altura es detingué i els matxos feren un parell de temptatives d’encabritar-se que Camallonga frustrava sense massa dificultats. El conductor tragué el cap per la finestra, els contemplà un instant amb aire sorneguer, i els desitjava bon dia.
Joan Olivares, L’estrep (València: Tres i Quatre, 2005)
Tema de la setmana
Mots encabritats