Les minyones, amb l’uniforme dels dies de festa, els esperaven al peu de la graonada. L’Eladi volgué entrar la Sofia a pes de braços i ella ho trobà grotesc. Com deurien riure, aquelles noies… Només li agradà que la veiés l’Armanda, perquè alguna vegada l’havia atrapada mirant l’Eladi amb els ulls enaiguats. El vestit li tibava de l’esquena i abans d’acabar de pujar l’escala, el temps d’un ai, tingué por de caure. Es trobà dreta al mig de l’habitació, davant del gran llit. Ja estava casada.

, Mirall trencat (1974)

Un altre element d’aquesta família ha estat que l’evolució s’hi ha produït lentament. No ha anat amb les batzegades ni les empentes que hom veu produir-se en dues o tres generacions, i sobretot avui dia, que el qui no era res, abans-d’ahir, es converteix, en un ai, en un gall dindi guarnit de diamants, i després, amb quatre esgarrapades, la seva descendència ha hagut d’anar a vendre pells de conill.

Memòries (Barcelona: Aedos, 1964, 2a ed.), pàg. 119