Definició
1 Resultat d’embolicar-se o d’embullar-se una cosa.
2 Complicació d’esdeveniments, de circumstàncies, etc., de què no és fàcil deseixir-se.
Ens hem armat un embolic de Maria santíssima amb els papers, ara no sabem quins són de qui.
S’ha ficat en un bon embolic per ajudar el seu amic.
Etimologia
D’embolicar, de bolic; vegeu-ne l’etimologia aquí. Dues expressions amb embolicar són embolicar la troca i embolica que fa fort!
Usos
L’imbroglio més habitual, però, és el que s’aplica a les relacions sentimentals il·lícites o irregulars, si bé considerades de manera benèvola: quan diem que algú s’ha embolicat amb algú altre ho constatem d’una manera més còmica que dramàtica. Així, Joan Fuster esmenta els «embolics amatoris» de Cleopatra, igual com Llorenç Villalonga fa dir a un personatge que està «cansat d’embolics i de ser un banyut». (Suggeriment: «És embolicat amb» podria substituir l’artificiós «és complicat amb» del Facebook.)
Vicenç Pagès Jordà, Memòria vintage (Barcelona: Empúries, 2020), pàg. 96
Un altre significat del verb, molt freqüent en les comèdies d’embolic, és el d’enganyar: «No m’emboliquis». Paral·lelament, quan algú s’empatolla de mala manera, se li pot formular una pregunta retòrica com «Què t’emboliques?».
Tema de la setmana
Hi ha qui ens diu que les pàgines que informen sobre l’arreplec de virolla són un bon embolic, però en realitat són un repte per als mecenes més intrèpids. Moltes gràcies a tots els que hi contribuïu! (si demaneu cap llibre de regal, recordeu marcar més d’una opció perquè alguns s’acaben). Aquests dies veiem alguns mots i passatges trets de Memòria vintage, de Vicenç Pagès Jordà, un dels llibres que podeu triar a canvi dels vostres donatius.