empatollar-se v

Definició

Dir coses sense solta, embrollades, empescades, etc.

No saps el que t’empatolles! Calla i deixa’ns fer!

Etimologia

De patollar, ‘moure els peus, debatre’s de peus’, d’origen incert, probablement del francès patouiller, mateix significat, derivat de patte, ‘pota’ amb el sufix pejoratiu -ouiller.

Usos

  •    —Ja voldria jo viure els cent deu del lloro! Però el pobric va morir d’accident…
       —Què li va passar? —preguntà Roldós.
       —Una cosa de no dir. Encara me’n faig creus. El lloro la va dinyar esclafat.
       —Per la roda d’un carro, potser? —preguntà Tarrés.
       —Què t’empatolles! Vinga, home: mira que pensar justament en la roda d’un carro! Que et penses que es passejava pel carrer com un gos qualsevol? Va tenir una mort molt més interessant: va morir aixafat per un mirall, tal com sona…

    Agustí Bartra, Crist de 200.000 braços (Palma: Lleonard Muntaner, 2008 [1968])

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

resquillacorament