Definició
1 Pintar de blanc.
2 Donar una capa de calç o de guix diluïts en aigua a una paret, un sostre, una façana, etc.
Hem emblanquinat la cuina.
També s’usa en sentit figurat: Els cims s’han emblanquinat de neu.
Etimologia
De blanc, del germànic comú blank, ‘brillant, blanc’. Altres mots de la mateixa família són blanquejar, blanquer i esblanqueir. Qui té per ofici emblanquinar és un emblanquinador.
Usos
L’Anaïd dormia profundament amb els braços oberts i el rostre plàcid sense importar-li la llum que s’escolava per les escletxes de les persianes de la finestra. Al seu voltant, a l’habitació de sostres altíssims i parets emblanquinades un i mil cops, es respirava l’ambient que precedeix les migracions estacionals. Roba amuntegada, llibres escampats, sabates en filera, tot a punt per ser traslladat a la gran maleta que, encara buida, esperava el seu torn als peus del llit.
, El desert de gel (Barcelona: Edebé, 2006)No em puc treure del cap que els castells són més antics, i això diria que és un palau senyorial, regular i sobri. El casal està emblanquinat. ¿No és la reforma d’un edifici més antic, no hi havia aquí, més probablement, segles enrere —en l’anomenat temps dels moros— un castell més ferreny? Si Jaume I ja parla de l’Alcalatén, si l’àrab al-qalatain vol dir «dos castells», i l’un és el d’Alcora i l’altre és el de Llucena, hi havia d’haver un precedent d’aquest casal dels Híxar.
A peu per l’Alcalatén (Barcelona: La Campana, 1996), pàg. 162
Tema de la setmana
Verbs pintats de colors