Definició
Posar-se vermell; un sentiment o una emoció, fer tornar vermell el rostre (d’algú).
La vergonya que sentia l’enrojolà.
Amb tants elogis, es va enrojolar.
El jove ha enrojolat en sentir-se descobert.
També: enrogir, envermellir, ruboritzar
Etimologia
Usos
De sobte vaig sentir unes passes fines i seques, de sabates de taló, i un «ja viiinc» que em va alliberar el melic de la meitat dels remolins.
, Maic (Barcelona: Baula, 2011), pàg. 33
El so celestial de les claus obrint tota la col·lecció de panys de ca la senyora Coixins em va arrencar un somriure d’orella a orella que em va fer enrojolar com les seves ungles.
«Qui ées?», vaig sentir que preguntava des de l’altra banda mentre encara es barallava amb les claus. «En Maaaic», vaig utilitzar les tres as perquè em sentís tot i l’enrenou metàl·lic. «Ara t’obro, ara t’obro».No sé per què, l’altre dia, de llegir la glosa on se li donava un arbre per símbol, la Teresa es va enrojolar. —Dic que es va enrojolar, i no que es va ruboritzar. Perquè escau millor a la Teresa enrojolar-se, que no pas ruboritzar-se. De totes maneres, si ella s’hagués ruboritzat, jo ho diria. Però, per Déu us ho juro, que ella va enrojolar-se, simplement. Fou un espectacle deliciós, de més vàlua per tal cosa poc vist.
Eugeni d’Ors, «La rubor», dins La Ben Plantada (1911)
Tema de la setmana
Verbs derivats de colors