Ja està cansat, l’home, de no poder recordar els seus somnis,
d’estremir-se en sentir que els gossos borden el crepuscle,
de pensar que excessives races de generals empudeguen l’aire,
de veure que els botxins es passegen amb un cor de joc de cartes enganxat a cada galta
i de témer que cada flor que naixerà fins d’aquí a mil anys no tingui destinada la seva cadena.

Agustí Bartra, «1940», dins L’arbre de foc (1946)

Sense cap nom ni símbol,
ran dels xiprers, dessota
un poc de pols sorrenca,
endurida de pluges.
O que l’oratge escampi
la cendra per les barques
i els solcs dibuixadíssims
i la llum de Sinera.
Claror d’abril, de pàtria
que mor amb mi, quan miro
els anys i el pas: viatge
al llarg de lents crepuscles.

Salvador Espriu, Cementiri de Sinera, III (1946)