Definició
1 Crepuscle vespertí, hora baixa de la tarda quan el sol ja s’ha post.
2 Espai de temps comprès entre el migdia i la posta del sol (Mall., Men.).
Etimologia
De cap i vespre, del llatí vesper, ‘relatiu al caient del dia’.
Usos
Passegem lentament pel camí de la creu aquest capvespre d’un setembre sense pluges. Quan t’atures a mirar el camí dels pelegrins, que puja vall amunt fins al molí, sé que després voldré escriure-ho i t’endevine vigilant la dolçor de les ombres que cauen sobre el bosc i el fred de la nit que ja creix entre els arbres.
Vicent Alonso, «Setembre», dins Del clam de Jasó (Vic: Cafè Central/Eumo, 2002)Era quan el sol s’acomiadava i es perdia entre les ombres dels edificis del barri mariner que vorejava l’aigua plena de taques de fuel, de miques de peix que els pescadors deixaven anar amb certa indolència. Un capvespre més amb les barques varades al moll, mentre gavines i albatros picotejaven amb rapidesa els bocins de menjar que suraven a la deriva. Més enllà, els vaixells de més calat oferien a la vista dels curiosos llums esmorteïdes com a únic senyal de vida.
Francesca Aliern, «La soledat d’Ada Liz» (Presència, núm. 1.886, 18 d’abril del 2008, homenatge a Mercè Rodoreda)
Tema de la setmana
Els dies es fan més llargs, i les maneres d’anomenar aquella estona en què el sol ja s’ha post i comença a fer-se fosc són ben variades. Aquesta setmana en veurem unes quantes (no totes, però).