clergue m

Definició

Home destinat al servei de Déu que ha rebut ordes sagrats.

Etimologia

Del llatí clērĭcus, derivat del llatí tardà clerus ‘clero’, i aquest, del grec kleros [κλῆρος] ‘part rebuda en sort’, calc de l’hebreu nahalah, ‘el lot de cada u’, aplicat als levites.

Usos

  • Durant el pontificat del Patriarca Ribera va haver-hi una forta immigració de clergues castellans, dirigida a la conversió dels moriscos, però que reforça l’actitud castellanitzant de la jerarquia eclesiàstica. El XVIII dona un diguem-ne «estat legal» a la castellanització. En ésser abolits els Furs, el català deixa d’ésser la llengua oficial dels organismes polítics i administratius del regne: és expulsat, doncs, de l’últim reducte «públic» que li quedava.

    Joan Fuster, Nosaltres, els valencians (Barcelona: Edicions 62, 1962)
  • En definitiva, el setge [de Barcelona, 1713-1714] suposà una lluita molt dura i molt difícil per als combatents i, en el cas dels assetjats, també per als que no eren militars. En els mesos finals no hi va haver un moment de treva o de descans, ni una estona de calma ni de dia ni de nit, ni a les muralles i baluards ni a les cases, ni per sobre ni per sota de la terra que es trepitjava. I per molt que els clergues hi insistissin, no devia ser fàcil confiar en el Cel si era d’allà d’on les bombes queien sense treva.

    Albert Garcia Espuche, Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714 (Barcelona: Empúries, 2014)

Tema de la setmana

Divendres vèiem d’on venia el mot mossèn, i aquesta setmana veurem unes altres maneres de referir-nos als clergues.

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

mossènrector