cleca f

Definició

Bufetada, cop donat a la galta amb el palmell de la mà.

Quan s’enfadava es dedicava a repartir cleques entre els seus companys.

També: clec

Etimologia

D’origen onomatopeic, de la família de clec i clac, onomatopeies d’un soroll fort i sec.

Usos

  • La segona cosa que va passar va ser que, a mitja setmana, van trucar al timbre i, quan vaig obrir, era la cantant d’òpera, vull dir la dels petons i el sofà. Abans que tingués temps de dir res, em va fer fora d’un cop de colze i es va escolar directament cap a la sala del piano on se sentia que el senyor estava practicant la seva música. Però què fa, vaig començar a dir jo. I el senyor també va començar a dir, però què fas, i aquí es va acabar tot, perquè aquell dia no hi va haver petó sinó una d’aquelles cleques tan sonores que ressonen per tot un barri.

    Blanca Busquets, La casa del silenci (Barcelona: La Rosa dels Vents, 2013)
  • Si pujàvem pel volts de Nadal, la piscina estava gelada i ens entreteníem trencant el gel amb canyes i pals. Un any, amb en Toti i en Manel, ens vam tirar a l’aigua i vam fer una carrera; no sé qui va guanyar, però en sortir tots tres tremolàvem i estàvem ben vermells. La mare ens va eixugar i de propina ens va ventar una cleca a cada un.

    Rafel Nadal, Quan érem feliços (Barcelona: Destino, 2012)

Tema de la setmana

Alguns mots dels que hem vist darrerament tenien origen expressiu o onomatopeic, i és que les onomatopeies donen molt de si: aquesta setmana veurem alguns mots d’origen onomatopeic.

Enllaços

Temes i etiquetes

4 comentaris a “cleca”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

catric-catractustar