Definició
Carrer estret.
Viu en un carreró del barri antic. Un atzucac és un carreró sense eixida.
Etimologia
De carrer, del llatí (camminus) carrarius, ‘camí per a carros’. Més mots de la mateixa família són descarregar, carregós, carreter, carrilet i encarrilar. Entre els derivats que indiquen noms de vies o camins trobem carrera (‘camí, ruta, a fer per a anar d’un indret en un altre’), carrerada (‘camí ramader’), carril, carrerany (‘camí estret, corriol’) i carretera.
Usos
Mentre anàvem cap a l’estació, n’Àngela, sempre molt polida, amb el vestit emmidonat a punt d’aixecar-se la faldilla si venia al cas, em solia dir que ella també seria artista i commouria els cors, i faria vessar llàgrimes, com feia el pare de la nostra amiga ciutadana. Però, de tots els somnis que es congriaren al carreró —que jo sàpiga—, cap ni un no s’ha fet realitat. Àngela avui és una dona malgirbada amb mitja dotzena de fills i un corral de vaques. Ja ningú donaria una pesseta, perquè s’alçàs la faldilla.
Antònia Vicens (amb Josep M. Llompart), Vocabulari privat (Calonge, Mallorca: AdiA, 2018 [1993]), pàg. 37En canvi, l’Ametlleret nedava en la més dolça de les benaurances. Mai no s’havia vist tants diners. Li semblava impossible que se’n poguessin cobrar tants, i dic cobrar i no guanyar, perquè, sincerament, ell creia que no els guanyava. Però això va ésser per ell un mal i no un bé. Car a la matinada, quan sortia de la redacció, se’l veia empaitar maturrangues de baix preu pels carrerons ombrívols, i aquestes honestes diversions, massa sovint repetides, li treien el delit del treball i li costaven molts diners d’apotecari.
Joan Puig i Ferreter, Servitud. Memòries d’un periodista (1926)
Tema de la setmana
Noms de carrers i vies
Bon dia, crec que són adients els enllaços que us adjunte pel fet que durant molts anys he anat estudiant els diferents vials del nostre país. Hi trobareu els diferents genèrics amb exemple d’arreu del nostre domini.
També volia afegir que el genèric d’avui ‘carreró’, en alguns indrets retolat com a tautològic “Carrer Carreró”, té en la castellanització dels pobles del Matarranya dues variants: “callejón” i “callizo”. Curiosament, trobem “el Callís” a Xodos.
https://www.imatgies.com/2014/06/carrers-10-els-generics-3-i-tautologies/
https://www.imatgies.com/2014/06/carrers-8-els-generics-1/
https://www.imatgies.com/2014/06/carrers-9-els-generics-2/
A Tarragona també en diem corraló.
Un carrer que és més aviat un carreró, perquè no hi passaria un carro:
http://www.lletres.net/sales/HCat-il4d.jpg
(Il·lustració de la ‘Història dels catalans’, a cura de Ferran Soldevila, amb imatges i peus de Joan Sales.)