Però em temo que, en bona part, Eimeric ha estat víctima d’aquesta moral nostra tan catòlica i sensible a la mala consciència que ens incapacita per als autors antipàtics i cantelluts i que, en definitiva, ens fa vestir-ho tot amb un vel de tendresa i d’hipocresia que difícilment pot dissimular la figura abrupta de l’inquisidor gironí. Així doncs, encara que sigui lamentable alegrar-se pel que és bàsic, cal celebrar l’aparició de la traducció que Jaume de Puig ha fet del Diàleg contra els lul·listes [Barcelona: Quaderns Crema, 2002], que, a més, va precedit d’una excel·lent introducció.

Enric Vila, «Diàleg de sords» (Avui, 23 de gener del 2003)