Tot amb tot, ens trobem al davant de dos llibres que es complementen, i que des de la probitat i l’estima a la terra (i a la «terreta») ofereixen reflexions sobre el tarannà dels valencians. Com explica Gustau Muñoz en un fragment molt bell del seu dietari [A l’inici del segle]: «Escriure és, també, un exercici a favor de la claredat, de la precisió d’idees, una lluita contra l’esmicolament del pensament. I una pugna contra l’oblit, contra la fugacitat, contra l’esvaïment dels fets. Salvar els mots, salvar les idees, preservar la memòria: aplegar els materials que configuren un paisatge moral».
[L’altre llibre al·ludit per l’autor és Els temps moderns. Societat valenciana i cultura de masses al segle XX, d’Aldolf Bertran.]

«Paisatge moral» (El País [Quadern—País Valencià], 25 d’abril del 2002)