busca [3] f

Definició

Barreta que, moguda per l’acció d’un ressort o de la gravetat, assenyala les hores, els minuts o els segons en l’esfera d’un rellotge.

Etimologia

D’origen incert, potser del germànic fràncic busch, ‘buscall, garrot, cop’.

Usos

  • Hauríem de considerar l’ortografia de la llengua com el mecanisme d’un rellotge, d’aquells de rodes dentades que engranen a la perfecció les unes amb les altres per fer que el moviment de les busques sigui exacte, precís. Si ens hi acostem, en el mecanisme hi veurem rodes petites i rodes grans, unes girant en una direcció, d’altres en la direcció inversa, però totes movent-se a l’uníson amb un únic propòsit: marcar l’hora correctament. Vet aquí l’ortografia, un sistema tancat el funcionament del qual permet una precisió mil·limètrica a l’hora de traslladar al paper els sons que pronunciem oralment. I les excepcions, justament, són les petites rodetes que, si ens hi fixem bé, van en la direcció inversa de la roda gran, però que la fan moure.

    Tinc un dubte. El petit llibre del català correcte (Barcelona: La Magrana, 2008), pàg. 9

Tema de la setmana

Uns quants dubtes de Tinc un dubte, de Rudolf Ortega 

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer-se (amb algú)ser el cul d’en Jaumet