Definició
El ballador és l’articulació mòbil dels ossos, la part convexa d’un os que s’articula dins l’extrem còncau d’un altre, referida sobretot al ballador de l’anca, que articula el còndil femoral amb la pelvis: «Tenir el ballador mal collat». El junt és la línia d’unió de dues coses ajustades: «Em fa mal el junt de la cama», «Les juntes de la mandíbula». Desllorigar (de «lloriga», armadura, cuirassa), treure l’os del seu ballador, de la seva conjuntura amb un altre. Luxar, dislocar.
- Toni Beltran, Ensenya’m la llengua (Maçanet de la Selva: Gregal, 2018), pàg. 81, 87
«Al·lotes sou unes quantes | qui totes feis es pa moll; | mal vos rompéssiu es coll | i es ballador de ses anques» (cançó popular de Ciutadella) (DCVB).
Com a adjectiu, vol dir ‘que fa de bon ballar, ballable’: vegeu-lo aquí.
Etimologia
Possiblement del llatí vulgar ballator, -oris, derivat de ballare, ‘ballar’.
Usos
Recordo la senyora Anna, una simpàtica velleta, sempre carregada de dolor; en cada visita m’obsequiava amb alguna expressió peculiar. Quan no li feia mal el ballador, tenia les frontisses rovellades o notava un doloret al junt de la cama, i en dies d’humitat anava ben encarcarada, li feien mal totes les conjuminacions i els genolls li espetegaven tant que amb prou feines podia caminar.
Toni Beltran, Ensenya’m la llengua (Maçanet de la Selva: Gregal, 2018), pàg. 81
Tema de la setmana
«Doctor, el nen ha caigut i s’ha fet un chichón». «Senyora, el que té el seu fill és un nyanyo com una casa». Què li passa al lèxic referit a la salut i a les malalties, que està pioc? Toni Beltran mira de posar-hi remei a Ensenya’m la llengua, que té un subtítol ben esclaridor: Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties (Gregal, 2018), però que és molt més que això, és un autèntic vademècum d’on podem pouar paraules i expressions fora mesura. Aquesta setmana en veurem alguns mots i fragments, i als escreixos en reproduirem alguns passatges perquè en feu un tast, per gentilesa de l’editor.