Definició
Etimologia
Del llatà (uva) pansa, de pansus, participi del llatà pandere, ‘estendre’, especialment els raïms per assecar-los.
Usos
El canvi terminològic del nom popular, «pansa», per «herpes labial» es produeix per una variació en la manera d’encarar l’estudi de les malalties al llarg de la història de la medicina. «Pansa» evoca la similitud en l’aspecte fÃsic d’aquest fruit sec, mentre que «herpes» fa referència al microorganisme causant. També a la moda en l’ús de termes més cientÃfics en detriment a aquelles expressions considerades massa col·loquials i planeres.
Toni Beltran, Ensenya’m la llengua (Maçanet de la Selva: Gregal, 2018), pà g. 39-40Se sentia traïda, abandonada al mig d’una ciutat plena de cotxes a la desbandada. Va pensar en una absència transitòria i involuntà ria (motivada per uns nòduls a la gola, per un mussol a l’ull dret, per una pansa al llavi superior, per una mononucleosi vÃrica), però aviat, tres dimecres més tard, se li van acabar les coartades raonables.
Eduard Márquez, «Babel», dins Zugzwang (Barcelona: Quaderns Crema, 1995), pà g. 22
Tema de la setmana
Mots i passatges trets d’Ensenya’m la llengua, de Toni Beltran
Xurra i tindre foc és com ho diguem per acÃ.