Toni Beltran
El muscular i esquelètic és un sistema que explica el funcionament de músculs, tendons, lligaments, ossos i articulacions; el tenim, doncs, a flor de pell, a l’abast de tothom, i ens ofereix un repertori ampli i extens de mots i expressions. Hi abunden, com veurem, un seguit de castellanismes i barbarismes. Parlarem de mots antics, una mica fossilitzats però que tenen un valor històric indubtable, i d’uns altres mots en regressió però que ens cal recuperar perquè són paraules entenedores i explícites, absolutament necessàries per expressar el funcionament dels nostres músculs i lligaments.
Recordo la senyora Anna, una simpàtica velleta, sempre carregada de dolor; en cada visita m’obsequiava amb alguna expressió peculiar. Quan no li feia mal el ballador, tenia les frontisses rovellades o notava un doloret al junt de la cama, i en dies d’humitat anava ben encarcarada, li feien mal totes les conjuminacions i els genolls li espetegaven tant que amb prou feines podia caminar. Una altra particularitat és que sentia el temps al seu cos; el seu mal d’ossos anava variant en consonància si bufava garbí, gregal o tramuntana, en la presència de les boires arran de mar, en les llevantades o aquella estuba carregosa que, segons m’explicava, li deixava la pell ben amarada i les cames engarrotades.
Toni Beltran, Ensenya’m la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties (Maçanet de la Selva: Gregal, 2018), amb il·lustracions de Josep M. Pous-Culí, pàg. 59

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...