Els dos menuts havien mig enterrat a la sorra el rellotge d’en Jesús, i li havien lligat un fil que estava amagat a la sorra, un parell de metres, fins on ells esperaven. Semblaven dos caçadors que estan a l’aguait de la presa: esperaven que algú agafés el rellotge i en alçar-lo veiés que ells dos el tenien lligat… No era un joc divertit, tenia un puntet d’avolesa, i em vaig allunyar.

, Els ulls de Clídice (Barcelona: Edicions 62, 1995)

Distingim, o ho podem fer,
dues menes d’avolesa:
la humana, que només
és amor i convivència,
i la bàsica o divinal,
que governa les marees,
i serveix, de nit i tot.

Els estats de connivència (Barcelona: Empúries, 2001)