ÀVOL, ‘vil, dolent’ (antic), mot comú al català i la llengua d’oc, d’origen discutible, no ben segur, però probablement ve del llatí habilis ‘apte destre, àgil, espavilat’, que sembla haver passat de primer a significar ‘home d’habilitats’, ‘dona llesta, lleugera, inconstant’, ‘persona picardiosa i de vida fàcil i sensual’ o sentits anàlegs, també ‘entremaliat’, ‘trampós, claudicador’ i en fi, ‘dolent’; les formes primitives foren àvel i ául, totes dues conservades en textos antics; i el derivat aulesa, més aviat que ‘malvestat’, conserva encara en alguns parlars catalans accepcions molt més àmplies i menys severes que les d’àvol.
Joan Coromines, entrada ÀVOL, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. I, pàg. 520
Torneu a avolesa
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...