arrapar-se v

Definició

Aferrar-se fortament; adherir-se.

Arrapa’t a mi i no et deixis anar.

L’heura s’arrapa a la paret.

Arrapar també és ‘esgarrapar, esquinçar lleugerament la pell (d’una part del cos) amb les ungles, les urpes’: El gat em va arrapar. Les gallines arrapaven la terra.

Etimologia

De rapar, ‘tallar arran els cabells, el pèl’, del germànic gòtic hrapôn, ‘arrabassar, arrencar, estirar els cabells’.

Usos

  • Plovia, aquell dia. Perquè vull!
    Perquè tinc ganes que plogués!
    Sortia ella de casa. Perquè vull!
    Perquè tinc ganes que sortís!
    Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
    Perquè tinc ganes de tenir!
    Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
    Perquè tinc ganes d’ajudar!
    Va dir-me: Encantada! Perquè vull!
    Perquè tinc ganes d’encantar!
    Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
    Perquè tinc ganes d’estimar!

    Ovidi Montllor, «Perquè vull!», a Un entre tants (1972)
  • M’aclame a tu, mare de terra sola.
    Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
    Invoque un nom o secreta consigna,
    mare de pols, segrestada esperança.

    Mentre el gran foc o la ferocitat
    seguix camins, seguix foscos camins,
    m’agafe a tu, os que més estimava
    i cante el jorn del matí il·limitat.

    Vicent Andrés Estellés, «M’aclame a tu», musicada per Ovidi Montllor a 4.02.42 (1980)

Tema de la setmana

Ovidi Montllor, 25 anys de vacances

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

panyenyor