pany m

Definició

Dispositiu per a tancar portes, calaixos, baguls, etc., en què els moviments d’una o més peces metàl·liques corredores (els pestells) són governats per un mecanisme que es fa obrar ficant-hi i voltant una clau o mitjançant qualsevol altra manipulació.

Ficà la clau al pany i va obrir la porta.

tancar amb pany i clau

Etimologia

Del llatí pannus, ‘extensió de tela o drap; drap, parrac‘, d’on passà a designar la superfície d’alguna altra cosa: un pany de paret, el pany d’una porta, que es tractava d’una làmina de metall aplicada a un portal amb la tanca i la clau. Espanyar és ‘fer saltar el pany d’una porta, un bagul, etc.’

Usos

  • Per a uns pollet, per a altres una fera.
    Com bé veureu, no arribe a l’u setanta.
    Si, com he dit al bell començament,
    sóc dels qui resta a casa el major temps,
    no és pas per boig ni per sentir-me estrany.
    És pel dubte, i dubte molt, companys:
    Quina és la porta que s’obre sense pany?
    Quantes persones et reben sense engany?
    Quants parlen d’ells dient que de tu parlen?
    Quants m’estaran posant en dubte ara?
    Doncs repetesc: jo parle del meu temps,
    estime el viure d’un colp ja per a tothom.

    Ovidi Montllor, «Autocrítica i crítica», dins Bon vent… i barca nova! (1979)
  • Seràs la clau que obri tots els panys,
    seràs la llum, la llum il·limitada,
    seràs confí on l’aurora comença,
    seràs forment, escala il·luminada!

    Vicent Andrés Estellés, «M’aclame a tu», musicada per Ovidi Montllor a 4.02.42 (1980)

Tema de la setmana

Homenatge a Ovidi Montllor

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “pany”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

emprenyararrapar-se