Definició
Dispositiu per a tancar portes, calaixos, baguls, etc., en què els moviments d’una o més peces metàl·liques corredores (els pestells) són governats per un mecanisme que es fa obrar ficant-hi i voltant una clau o mitjançant qualsevol altra manipulació.
Ficà la clau al pany i va obrir la porta.
Etimologia
Del llatí pannus, ‘extensió de tela o drap; drap, parrac‘, d’on passà a designar la superfície d’alguna altra cosa: un pany de paret, el pany d’una porta, que es tractava d’una làmina de metall aplicada a un portal amb la tanca i la clau. Espanyar és ‘fer saltar el pany d’una porta, un bagul, etc.’
Usos
Per a uns pollet, per a altres una fera.
Ovidi Montllor, «Autocrítica i crítica», dins Bon vent… i barca nova! (1979)
Com bé veureu, no arribe a l’u setanta.
Si, com he dit al bell començament,
sóc dels qui resta a casa el major temps,
no és pas per boig ni per sentir-me estrany.
És pel dubte, i dubte molt, companys:
Quina és la porta que s’obre sense pany?
Quantes persones et reben sense engany?
Quants parlen d’ells dient que de tu parlen?
Quants m’estaran posant en dubte ara?
Doncs repetesc: jo parle del meu temps,
estime el viure d’un colp ja per a tothom.Seràs la clau que obri tots els panys,
Vicent Andrés Estellés, «M’aclame a tu», musicada per Ovidi Montllor a 4.02.42 (1980)
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l’aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
Tema de la setmana
Homenatge a Ovidi Montllor
Ara he escoltat les tres versions d’aquesta cançó de l’Ovidi, que no coneixia, i m’agraden molt! Gràcies per compartir els enllaços.