Definició
Etimologia
Usos
Em poso dreta, deixo el llibre que llegia, l’agafo de la mà, la que té eixuta, i el faig seure. Començo a amanyagar-li el braç. (Quan es posi nerviós, feu-li carícies. El contacte de la pell humana tranquil·litza. I parleu sempre sense cridar. —I a mi, qui em tranquil·litza?).
Isabel-Clara Simó, El meu germà Pol (Alzira: Bromera, 2008)
—Explica-m’ho tot, Pol.Ara el senyor m’ha dit: vull una llebre grossa,
Narcís Comadira, «Falconeria», dins Enigma (1985)
flairosa de llentiscle (el meu senyor és poeta),
mentre m’acaronava el plomatge amb el dit.
Jo em sento emperador, enfilat a la mà del senyor,
amb la meva caputxa de cuir plena de cintes.
Hi ha moviment, xivarri, renills i piafar,
i els mossos de canilla que deslliguen i aquissen els gossos.
Ja s’acosta el moment, el senyor m’amanyaga,
vol una llebre grossa, flairosa de llentiscle
(jo també sóc poeta). El cor em bat amb força.
I ara, en aquests moments, jo sóc l’amo i senyor
del món i de la gent.
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el tacte
Que bonic aquest poema de Narcís Comadira i l’enllaç aquest on el recita, on podria llegir-lo sencer?
Aquí mateix:
http://rodamots.cat/escreix/narcis-comadira-falconeria/
No té també el sentit d’arrugar uns papers, per exemple? “Aquest treball me l’has lliurat amanyagat!”
O això només ho diem a Eivissa? DCVB: AMANYAGAR o MANYAGAR (…) 4. Manyuclar violentament, mastegar amb les mans (Eiv.); cast. estrujar.