No sé què m’agrada més, si llegir o bé viatjar, no seria capaç d’escollir. Potser no són, però, dues activitats gaire excloents, sinó sinònimes. Intueixo que l’estat d’ànim que necessitem per a llegir i per a viatjar és el mateix: deixar la ment en blanc, deixar-se endur per les impressions, estar present amb tota l’obertura dels sentits, però alhora experimentant la nostra pròpia existència com suspesa. Mentre llegim o viatgem, el nostre jo es torna tan lleuger que resulta un pes gairebé suportable.

Simona Škrabec, «Viatge al cor de la paraula» (L’Avenç, núm. 473, novembre 2020)

Escriure: temptació de callar i alhora temptació de dir. Què ometre per redundant, què per anecdòtic, què per ineficaç i fins i tot frívol o banal enfront de la violència i la barbàrie del món? I la poeta on és, en el que diu o en el que calla?

Laura López Granell, «Anise Koltz» (Caràcters, núm. 80, estiu 2017)