Rudolf Ortega
alhora / a l’hora
Diuen que els homes no podem fer dues coses alhora, és a dir a la vegada, però sí que en podem fer una a l’hora que ens diguin, o quan convingui, que si una cosa tenim és que som puntuals. La paraula alhora és un adverbi que comporta simultaneïtat, com si maleducadament mengem i parlem alhora. I a l’hora no és més que un sintagma preposicional que introduirà una referència temporal. Només en algunes frases l’ambigüitat és absoluta, com quan ens diuen que van arribar alhora, és a dir que dues o més persones van arribar al mateix moment, i que van arribar a l’hora, és a dir que van ser puntuals i van arribar quan tocava.
I ara fem-ne el plural: a les hores tindrà el mateix sentit que a l’hora, però en plural, és a dir d’introduir una referència temporal, com ara si parlem de visites a les hores convingudes. I si ho ajuntem, aleshores, el que obtenim és un adverbi de temps equivalent a llavors o en aquell moment.
Rudolf Ortega, Tots els dubtes (Barcelona: La Magrana, 2014), pàg. 280-281
Comentaris recents
eccehomo
Justament d'aquesta confusió en parla Vicenç Pag...
eccehomo
He sentit a gent gran utilitzar el terme "axioma" ...
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...