Si un dia a Montells es fa al museu alguna exposició homenatjant l’escola pública, a ta mare se li hauria de dedicar un espai lluminós per a rememorar-la. Va ser un referent de la nostra generació: amb ella entraren a classe el piano, la màquina de cosir, els llibres de francès i els nostres poetes. Sempre agomboiada dels fills i els alumnes que gràcies a ella varen poder treure’s el batxillerat i el comerç sense anar a col·legis privats. No hem de deixar mai que els senyors del poder facin la història esbiaixada.

Rosa Maria Pascual, La mestra (Maçanet de la Selva: Gregal, 2017)

—L’aigua de la pluja que de fa tant de temps ens ha estat negada, i la de la neu de les serralades s’agomboia davall terra en rius i llacs subterranis i després brolla en les fonts i en les deus dels rius. Quan minva, les fontanes s’assequen, però si cavem la terra en els llocs adients que assenyalen els dibuixos de l’Alquimista i la traiem a la llum amb uns ginys anomenats catúfols, encastats en unes rodes anomenades sínies, sorgiran noves fonts que apaivagaran la set dels camps.

Jaume Fuster, El jardí de les palmeres (Barcelona: Planeta, 1993)