Definició
Aturar, impedir, l’avançament, la marxa (d’un afer, d’una empresa, etc.), l’actuació (d’algú).
Tantes inspeccions no fan res més que empantanegar la producció.
Estem empantanegats, sense saber què fer.
Etimologia
De pantà, de l’italià pantano, mateix significat, d’origen incert, probablement preromà i relacionat amb Pantanus, nom d’un gran estany de l’Apúlia a l’època romana.
«Si bé italianisme, el mot pantà s’arrelà en la nostra, abans que en les altres llengües romàniques. D’aquí, formacions derivades que ja no són recents, i en part peculiars del català: empantanegar, -egat ‘paralitzar, -at, que no avança’, formació peculiar, sense model en italià ni en castellà» (Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VI, pàg. 232, entrada pantà).
Usos
La conversa es va acabar així, de molt males maneres. El senyor Josep Alenta s’aixecà violentament de la cadira, molt enfurismat. Va considerar que tot allò era una intolerable falta de respecte, una mofa imperdonable en la qual, d’alguna manera, també participàvem nosaltres, encara que per descomptat no era així. Se sentia vexat. Remugava en veu baixa coses que no vaig entendre; ja no ens escoltava. Va abandonar el despatx sense dir ni adéu i se’n va anar aquella mateixa tarda al seu poble, deixant-nos empantanegats i perplexos. Estàvem segurs que ja li passaria; s’hi jugava massa diners.
Ferran Sáez Mateu, La nit contra tu (Barcelona: Proa, 2016)El nostre periple centreasiàtic es completà amb una estada a Duixanbe (entre 1929 i 1961, Stalinabad), la capital de la República Socialista Soviètica del Tadjikistan. Era una ciutat tranquil·la i moderna (és a dir, curta de patrimoni i d’exotisme), situada a poc més de cent quilòmetres de la frontera afganesa, a l’altra banda de la qual l’Exèrcit Roig ja feia un any i mig que estava empantanegat en una lluita sagnant contra els mujaidins islàmics. D’això, és clar, no ens en parlà ningú, igual com ningú —visitant o local— no podia imaginar que, durant la dècada següent, Duixanbe i tot el país tadjik es veurien incendiats per una brutal guerra ètnica que deixaria moltes desenes de milers de morts.
Joan B. Culla, La història viscuda. Memòries (Barcelona: Pòrtic, 2019)
Segona setmana!
Encetem la segona setmana de l’arreplec de virolla que vam començar dilluns passat recordant-vos que, perquè els mots no deixin de rodar, ens fa falta la vostra ajuda. RodaMots no accepta subvencions ni publicitat: sou vosaltres qui feu possible aquest projecte. Moltes gràcies a tots els que hi heu contribuït amb els vostres donatius i als que ho fareu aquests dies o algun altre any. La campanya acaba dilluns vinent! Alguns dels llibres que oferíem de regal se’ns han exhaurit, però encara en tenim uns quants més. (Per cert, si hi ha cap títol que us interessava particularment i que veieu que ja no l’oferim, recordeu que sempre el podeu trobar a les llibreries, que per a això estan.)
Aquesta setmana veurem mots suggerits pels subscriptors de RodaMots; el d’avui el va proposar Isabel Casadevall, de Barcelona, acasada a Vilanova i la Geltrú.