Definició
De franc, gratis.
Han volgut entrar debades a l’envelat, però no se n’han sortit.
Etimologia
De l’àrab bâtil, ‘va, inútil’. Vegeu l’altre sentit —més comú— de debades ‘en va, sense efecte, inútilment’.
Usos
Però sí que vull dir que teníem una vida dura, de treballar molt i de guanyar poc. I de colp, t’entraven cinc-centes pessetes, com qui diu sense fer res. En tan poc de temps, i tan fàcil que dius, per què he de treballar jo? Clar que, si no volies doblegar el llom, ho pagaves en perill. Que ningú dona res debades.
Víctor Labrado, Veus, la mar (Barcelona: Edicions 62, 2019)—Qui vol una joia meravellosa? Una pinteta de nacre, qui me la compraaa? Qui la vol?
Enric Valor, «El rei Astoret», dins Rondalles valencianes 4 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
Ella no mostrava més que la pinteta. Les dones s’acostaven a veure-la i comentaven:
—Ai, això és massa bo!
—Pobres de nosaltres! Qui ha de tenir diners per a comprar aqueixa joia?
—Ací, només la reina Margarida Blanca!
Per fi, ho sentiren del castell, i baixaren les criades íntimes de la reina; veren la pinteta i pujaren totes entusiasmades:
—Senyora, la venedora porta una pinteta que val un tresor!
—Ai si la veia!…
—Apugeu-me-la!
Li la pugen i, és clar, com tot el món, Safranera se’n va quedar enamorada.
—Digueu a aqueixa venedora quant vol per la joia.
Baixen i li ho pregunten.
—La done ben barata: debades, si la reina em deixa passar una nit en el dormitori amb el rei.
—Això no pot ser! —cridà Safranera, feta un bou al dir-li-ho. Però després s’ho va repensar:
—Sí, sí, digueu-li que sí… Donarem una beguda adormidora al rei i, en tota la santa nit, ella no en traurà clarícia.
Aquesta setmana i la que ve, arreplec de virolla
RodaMots és debades, però accepta donatius perquè arribi de franc a tanta gent com s’hi vulgui subscriure i rebre cada dia un mot. Si hi voleu contribuir, feu clic aquí i hi trobareu tots els detalls.