jeia f

Definició

(fig.)  Manera com una persona sol tractar les altres.

En Ferran té molt mala jeia.

ésser de bona jeia: dit de la persona tractable, que es porta bé amb els altres.

Etimologia

Del català antic jaïlla, mateix significat, d’un plural neutre del llatí vulgar jacilia, derivat del llatí jacere, ‘jeure’.

Usos

  • La proximitat de l’Empordà a la frontera, la bona jeia i l’hospitalitat dels empordanesos, han fet que aquesta comarca sigui la més turística de totes les comarques catalanes. La transformació d’una petita part de la ciutadania del litoral en personatges riolers i amables els ha acostats a formes d’economia particular més desimboltes, però no crec que fins ara hagi produït cap altre efecte de profunditat.

    Josep Pla, «Reflexions sobre l’Empordà», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 35
  • L’empordanès és molt sensible a la vagància —sempre salvant la petita minoria d’homes i dones (dones potser més que homes) que no paren mai i que amb la seva activitat incansable arriben a pertorbar la tranquil·litat i la bona jeia de la ciutadania. La vagància a l’Empordà és una columna granítica, antiquíssima, acreditada i socialment acceptable —si no és exagerada, és a dir, hàbil.

    Ibídem, pàg. 44

Tema de la setmana

Josep Pla i l’Empordà

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

agonalbenentès