Els grecs, que van posar en circulació els conceptes amb els quals encara ara emmarquem la realitat, tenien una sola paraula per a «estranger» i per a «hoste» o convidat: xénos. I no els faltava raó, a ells que raonaven tant: el foraster, en tant precisament que estrany i exterior, és per definició un enemic. O pot ser-ho: els recursos són escassos, i sempre hi ha el perill que un altre s’hi llance al damunt. Per tant, la pau i la seguretat passen també per convertir-lo en hoste: el convidem, l’acomboiem, en fem un amic de família, agraït i obligat a la reciprocitat.

Joan F. Mira, «Xénos» (El País [Quadern—País Valencià], 9 de maig del 2002)