Definició
Una cà rrega, fer sentir fortament el seu pes sobre el qui la suporta.
Els farcells, els sacs i les maletes afeixugaven els qui fugien del paÃs.
Avança lentament, perquè duu la motxilla tan plena que l’afeixuga.
També s’usa en sentit figurat: Se sentia afeixugat per les moltes responsabilitats que tenia.
Etimologia
De feixuc -uga, derivat de feix (amb el sufix -uc), del llatà fascis, mateix significat.
Usos
Més tard van desembarcar en una platgeta menuda, sota el camà d’Anacapri, on hi havia tot d’estrelles de mar i, com a tot arreu, una gran quantitat d’ocells, les úniques criatures sorolloses, amb ells dos, en un paisatge que reposava com suspès en el temps.
Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen (Barcelona: Edicions 62, 1974)
   Tanta bellesa gairebé afeixugava el cor i l’Alba, amb un accent estrany, digué:
   —I pensar que, si no hi arriba a haver aquest cataclisme, no ho haurÃem vist mai!
   En DÃdac opinà :
   —Potser sÃ, de més grans.
   Però ella pensà que, de més gran, en DÃdac hauria estat un pobre assalariat, potser un mecà nic, i ella… què hauria estat, ella?
   L’angoixava la certesa monstruosa que eren feliços sobre una muntanya de cadà vers.
Tema de la setmana
El Mecanoscrit del segon origen fa 40 anys