Definició
Una càrrega, fer sentir fortament el seu pes sobre el qui la suporta.
Els farcells, els sacs i les maletes afeixugaven els qui fugien del país.
Avança lentament, perquè duu la motxilla tan plena que l’afeixuga.
També s’usa en sentit figurat: Se sentia afeixugat per les moltes responsabilitats que tenia.
Etimologia
De feixuc -uga, derivat de feix (amb el sufix -uc), del llatí fascis, mateix significat.
Usos
Més tard van desembarcar en una platgeta menuda, sota el camí d’Anacapri, on hi havia tot d’estrelles de mar i, com a tot arreu, una gran quantitat d’ocells, les úniques criatures sorolloses, amb ells dos, en un paisatge que reposava com suspès en el temps.
Manuel de Pedrolo, • Mecanoscrit del segon origen (Barcelona: Edicions 62, 1974)
Tanta bellesa gairebé afeixugava el cor i l’Alba, amb un accent estrany, digué:
—I pensar que, si no hi arriba a haver aquest cataclisme, no ho hauríem vist mai!
En Dídac opinà:
—Potser sí, de més grans.
Però ella pensà que, de més gran, en Dídac hauria estat un pobre assalariat, potser un mecànic, i ella… què hauria estat, ella?
L’angoixava la certesa monstruosa que eren feliços sobre una muntanya de cadàvers.
Tema de la setmana
El Mecanoscrit del segon origen fa 40 anys
