A l’estiu, però, tota cuca viu i arriben les mosques i els mosquits, que comencen a criar amb temperatures de 25ºC o 30ºC. A partir d’aquí, a més calor més crien i, per tant, més n’hi ha. Atenció si veieu gaires mosques a casa vostra, ja que fan vida a una distància d’entre 100 i 500 metres d’on ponen els ous i una sola mosca n’acostuma a pondre 500. Poden volar a velocitats de 65 km/hora i recorren uns 10 km cada dia. N’hi ha que arriben als 30 o 32 km en un sol dia.

Xavi Freixes, «Sol i mosques» (Avui, 21 de juny del 2007)

Comencem a suar i les àvies tornen a dir que, a l’estiu, tota cuca viu. Encara que hi ha cuques i cuques. Respirem perquè s’han acabat els mesos caníbals. Se n’ha anat el pobre març, tan bescantat, que mata la vella i la jove, si pot. Ens passem l’hivern tot esperant l’estiu i, a l’estiu, ens sentim infeliços, una mica farts de vagarejar perquè sí.

Montserrat Roig, «Una estació ben tòpica» (Avui, 16 de juny del 1991)