Â
Montserrat Roig
Anuncien un estiu de xafogor i els uns aniran a la BarceloÂneta i els altres a Noruega. Hi ha una part d’Europa d’estar per casa i una part d’Europa que es declara rotundament uniÂversal. Depèn dels calés. El cosmopolitisme és molt car, hi esmercem tota la vida.Â
A l’estiu, els nervis es desguitarren. Dostoievski devia dorÂmir, com la majoria dels russos, a l’hivern. Per això, abans, dèiem que els russos eren gent trista. Ja em direu, a trenta graus sota zero. Però la majoria dels personatges de DostoievsÂki es deixen emportar per les passions al pic de l’estiu. L’etern marit, per exemple, no fa més que suar.Â
Aquest estiu, com cada estiu, ens atabalarem en veure una alça de crims passionals i tornarem a donar la culpa a la caÂlor. Els violadors no tenen aire condicionat, i la testosterona es posa hipertèrmica; allò que ara en diem «a cent». Encara que aquests raonaments fluixegen si parem compte que, a l’Àfrica, l’Ãndex de violacions no és pas més espectacular que als països tradicionalment freds.Â
Comencem a suar i les à vies tornen a dir que, a l’estiu, tota cuca viu. Encara que hi ha cuques i cuques. Respirem perquè s’han acabat els mesos canÃbals. Se n’ha anat el pobre març, tan bescantat, que mata la vella i la jove, si pot. Ens passem l’hivern tot esperant l’estiu i, a l’estiu, ens sentim inÂfeliços, una mica farts de vagarejar perquè sÃ.Â
Tot s’atura, encara que els ocells piulen a desdir, i esclata el fullam dels arbres i també les flors dels baladres. L’à nima se’ns torna esponjada, de tant bucolisme, aquest també d’esÂtar per casa. Els homes tornen a dir que les dones semblen més boniques i les dones comencem a anar de bòlit per a troÂbar temps per a depilar-nos les cames.
Esperem l’estiu per a copsar el goig del tedi. L’ensopiment estiuenc és peculiar. També Txèkhov acostumava de fer parÂlar els seus personatges al pic de l’estiu. És la poètica de la calor: el cos ens sua i, aleshores, el sentit de la vida esdevé un pèl irrisori. El xiuxiueig de l’alcova hivernal alça el so i es converteix en brams al pati o a les platges.Â
Mentre els estudiants passen la penitència de no viure l’esÂclat del mes de juny, les mares es preparen per a la penitènÂcia de l’estiu. Tres mesos que s’allarguen i amb els cadells a casa. L’hivern és una estació prà ctica. L’estiu és d’allò més simuladora. Tothom fa veure que és el que no és, encara que, a l’hivern, tampoc no sabem ben bé què som. El sexe es desÂcorda a l’estiu, això és el que diuen.
De vegades és una dolça aparença. I aleshores tornem a enyorar l’hivern per a poder enyorar, sota les flassades, l’esÂtiu. Una estació tan tòpica com aquest article.Â
Â
Publicat originà riament al diari Avui el 16 de juny del 1991. Reproduït a Un pensament de sal,
un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 (Barcelona: Edicions 62, 1992)
Comentaris recents
clucull
El meu home és de Ponts i ell i tota la seva famÃ...
ca la Quica
Una expressió semblant o equivalent que he sentit...
enteniment
Totalment d'acord Joan. Jo sempre he sentit la par...
güell
Moll diu que Güell és el nom d’un poble ribago...
enteniment
Respecte a la paraula de hui, "enteniment", sempre...