Definició
Col·loquialment, membre de la policia armada espanyola (1939-1978), que tenia l’uniforme d’aquesta color. (A partir del 1978 van canviar el nom del cos, que es va anomenar policia nacional, i l’uniforme, que va passar a ser de color marró.)
Normalment s’usa en plural: Van arribar els grisos i van dissoldre la manifestació a cops de porra.
Etimologia
Del color gris dels uniformes de la policia espanyola (hi ha qui anomena verds els guàrdies civils pel mateix motiu). El mot gris ve del fràncic gris, mateix significat. Recordem que la forma femenina de gris és grisa: les tardes grises d’aquell hivern, però a l’època dels grisos no hi havia dones policia. Recordem també que color pot ser tant masculí com femení; de fet, antigament era només femení, i si ara s’usa quasi exclusivament com a mot masculí és per deixadesa i per influència del castellà.
Usos
—Com us vau conèixer?
Jordi Sierra i Fabra, L’estel del matí (Barcelona: Cruïlla, 1995), pàg. 127
—On vols que fos? En una manifestació de protesta! Al començament dels seixanta, els estudiants ja fotien canya al règim. Jo vaig venir a Barcelona, em vaig mullar el cul, i ben sec que me’l van deixar. Aquell dia em semblà em van caure tots els grisos a sobre.
—Els grisos?
—Mecagonlolla, de vegades m’oblido que encara t’han d’eixugar els mocs! —es va mofar d’ell en Vicente Santolaria—. Sí, home, els grisos! Abans la bòfia no anava vestida com ara, sinó de color gris!
—Et van estomacar? —va continuar en Pep, sense fer cas de les rialles del seu amic.
—De valent, nano, i si no hagués estat per ella m’haurien trencat el cap. Els va plantar cara i, mentre uns els distreien, es va jugar la pell, em va aixecar i em va ajudar a fugir.Van pujar dalt d’un terrat de la Ronda i, des d’allà, van llançar tot d’octavetes. Els grisos els van clissar des de baix i els van començar a perseguir pels terrats. No sé pas com s’ho va fer, però ben aviat arribà a la porteria on jo m’havia encofurnat, tota amarada, les galtes enceses i els ulls que li espurnejaven de felicitat.
Montserrat Roig, L’òpera quotidiana (1982)
Tema de la setmana
Colors que esdevenen mots nous