Definició
1 Sensació que produeixen sobre l’òrgan de la visió les radiacions de la llum diversament absorbides i reflectides pels cossos.
2 Cadascuna de les variants de la color.
Color groga, color lila, color daurada.
Per extensió: Una color fresca, encesa, viva, trista, apagada.
A les criatures, els agraden els dibuixos amb moltes colors.
«Els infants són esponges, | per això és que van xops | de totes les bellumes, | de totes les colors» (Guillem d’Efak).
Etimologia
Del llatí color, -ōris, mateix significat. Més mots de la mateixa família són acolorar, descolorit, colorant, colrar, coloraina. Dues colors singulars: color d’ala de mosca, color de gos com fuig.
Usos
—Us faig una proposta —va fer aleshores el governador sobtadament agitat—: voleu indagar directament quins tipus de presos té el baró? Us estendré un passi perquè pugueu entrar als calabossos del casalot i els feu les preguntes pertinents. Miraríem d’aturar tanta execució enviant a galeres o traslladant els penats per color política.
Josep Vallverdú, La presó de Lleida (Lleida: Pagès, 2010)
El magí de l’advocat Climent galopava.
—Compliré l’encàrrec amb la major diligència —prometé.Els arbres eren color de maragda, el cel transparent, la mar semblava de domàs. Quan el sol declinava aquelles colors s’esmorteïen, però en perdre vistositat no podia afirmar-se que perdessin bellesa, sinó que adquirien una bellesa diferent, complementària de la primera: tot es difuminava com a través d’una boira finíssima…
Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines (1961)
Tema de la setmana
Mots que solem fer servir en masculí però que antigament eren femenins (com ho són encara a la Catalunya Nord)