Molt de tant en tant (per la qual cosa dubta que sigui de debò un artista), el senyor Nolicz fa escultures enormes que en un segon emporquen el parquet i ho esquitxen tot de guix, de serradures de plàstic i d’una farina molt rara que no és la de menjar. Quan l’amo es cansa de tallar amb la màquina, ha de deixar corrents el que estigui fent i netejar la brutícia en un segon perquè tot quedi altre cop impol·lut. Ell, que és tan primmirat amb l’ordre, no acaba de convèncer-se que costi més temps fregar que crear. Si li ho insinués, li faria gràcia servir-li de model, però les seves estàtues són tan rares que, més aviat, sembla que, per inspirar-se, tot li faci nosa.

Núria Perpinyà, Una casa per compondre (Barcelona: Empúries, 2001), pàg. 161

No hi ha res de més bell
que un llarg son poblat de somnis,
sense aquella pesantor
que ens emporca al llarg del dia.

Miquel Bauçà, Els estats de connivència (Barcelona: Empúries, 2001)