Carmesina, Tirant i el nyèbit

 

Joan Sales

 

Tirant

La vostra carta, tant per l’estil com pel fons,

era plena de seny i madures raons

i de l’un cap a l’altre sense cap dubte, Altesa,

s’hi sentia la mà d’una sàvia princesa.

 

Carmesina

(¡La Plaerdemavida sap fer tots els papers!)

 

Tirant

¿Com dieu?

 

Carmesina

                         Res; seguiu.

 

Tirant

                                                   He fet, ni menys ni més,

tot el que em demanàveu. La Grècia ja es veu lliure

d’un nyèbit.

 

Carmesina

                       ¿Un què?

 

Tirant

                                               Un nyèbit.

 

Carmesina

                                                                       ¿I un nyèbit, doncs, què és?

 

Tirant

¿Podeu haver oblidat allò que vau escriure?

 

Carmesina

És clar; teniu raó: no ho puc haver oblidat.

Si vaig escriure «nyèbit», «nyèbit» queda firmat.

No estranyeu, cavaller, la meva inquisitòria:

m’agrada comprovar com reteniu la meva carta a la memòria.

¿Què més us deia, doncs? Seguiu.

 

Tirant

«La cort de Grècia», dèieu, «és un cau d’enganyifa;

el meu pare, que és bo, s’ajup sota l’edat;

tothom a esquena d’ell se’l rifa;

l’Imperi cruix de tan corcat;

el Senescal és un nyèbit i el Duc un tifa.»

 

Carmesina

 (¡Cels, quin estil més esqueixat!)

¿Tot això estava escrit?

 

Tirant

                                                Escrit i subratllat:

«El Senescal és un nyèbit i el Duc un tifa,

si l’un una patum l’altre un caragirat.»

 

Carmesina

¿I no us vingué, llegint la carta, la sospita

que era ximple acabada la qui l’havia escrita?

 

 

Joan Sales, En Tirant lo Blanc a Grècia, escena V (Barcelona: Club Editor, 1972)

Mot relacionat