La tieta ja se n’havia anat feia un parell de setmanes a la seva hisenda de Farena, on solia passar els mesos d’estiu. Jo sempre l’hi havia acompanyada; aquell era el primer any que, creient-me ja massa gran —en tenia dinou— per passar-me tres mesos estiuejant com un nyèbit, havia decidit quedar-me a Barcelona a estudiar a les biblioteques.

Joan Sales, El vent de la nit, VIII (Barcelona: Club Editor, 2012)

Viure en un país tan nyèbit i calçasses té la gràcia que pots conservar la joventut amb molta facilitat. Pots anar pel món com Colom, descobrint Amèrica a cada cantonada, i les obvietats sorprenents no s’acaben mai. La tribu viu tan d’esquena a la seva cultura i a la seva tradició que fins i tot allò que és vell passa per nou, i jo i alguns amics meus semblem aquests nens que juguen a tresors a la sorra de la platja.

Enric Vila, «Raimon presenta el disc Raimon-Espriu, poesia cantada» (Avui, 12 de gener del 2004)