Definició
1 Que té les orelles grosses.
«Les orelles petites i primes s’anomenen orelles de gat, i les molt grosses són unes orelles d’ase, com pàmpols o com ventalls, o directament es tracta d’un individu orellut.»
Toni Beltran, Ensenya’m la llengua (Maçanet de la Selva: Gregal, 2018)
2 En sentit figurat, beneit, curt de gambals. Manoi, que n’hem sigut, d’orelluts!
Etimologia
D’orella, del llatí auricula, diminutiu d’auris, mateix significat. Més mots de la mateixa família són auricular, eixorellar ‘tallar les orelles’, orellera i orellana.
Usos
Malgrat que el seu aspecte, als cinquanta-cinc anys no era per guanyar cap concurs de Mister Univers, el conjunt de la seva persona, almenys en aquella foto, no tenia res de particular, es tractava d’un home de mitjana edat, corrent i normal, encara que orellut.
Carme Riera, Venjaré la teva mort (Barcelona: Edicions 62, 2018)La Filomena aparca just davant la porta de l’hostal. Necessita catorze maniobres per deixar el cotxe a mig metre de la vorera. Quan ja està acabant, fa un crit:
Care Santos, Seguiré els teus passos (Barcelona: Columna, 2020)
—Ai, mareta! Per poc que no l’esclafo! Heu vist?
El Leandre aixeca el cap de les seves notes guerxes, despistat.
—No. Un gat?
—No era un gat! Era com una guineu. Petita i orelluda.
—Una guineu? —Ningú no es pren seriosament la Filomena. Aquí no hi ha guineus, en aquesta època.
Tema de la setmana
Mots orelluts
Curiós que els fragments que heu triat per exemplificar el mot d’avui siguin de dos títols amb una estructura sintàctica idèntica:
1a persona del singular del futur d’indicatiu + possessiu + nom
Venjaré la teva mort
Seguiré els teus passos