Algunes variants del refrany d’avui, segons ens ha fet saber amablement el paremiòleg Víctor Pàmies i Riudor:
– El que és fill d’un gat si no se li coneix amb la cua se li coneix amb el cap (Amades, 1951, Folklore de Catalunya. Cançoner)
– No hi ha gat que no es retiri de la cua o del cap (Elda Cruanyes, 1985, Tal com sona a Cadaqués)
– Qui de gat neix, de cap o de cua s’hi pareix (Vol dir que els fills solen semblar als pares) (El refranyer, per José Gargallo Gregori, 2008)
– Qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap (Sebastià Farnés, 1992, Paremiologia catalana comparada, IV) [L’Enciclopèdia de Farnés són 8 volums de gairebé mil pàgines cadascun. Cada entrada té moltíssima informació amb fonts i exemples. Molt recomanable.]– Qui és fill d’un gat, si no s’hi assembla de la cua, s’hi assembla del cap (Elvira Farràs, 1998, Ribera amunt són les boniques)
– Qui és parent del gat, li sembla de la cua al cap (Esteve Busquets, 1987, Els animals segons el poble)
Comentaris recents
amarar
També "amerar"? "Amerar" no sols és la forma ant...
vilatge
A la plana del Rosselló, el CHENOPODIUM album és...
aiguatge
Nosaltres diem REIXIU, però no sé si ens referim...
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...