Definició
1  Alçar enlaire.
Enlairaven estels de colors.
En escapar-li de les mans, el globus anà enlairant-se a poc a poc.
2Â Â Elevar.
Tot esperit que s’enlaira, enlaira el món.
Etimologia
De l’adverbi enlaire, d’aire, del llatà aer, aeris, i aquest del grec aér, aéros, mateix significat.
Usos
Un veritable tresor de dots humans, que no poden manifestar-se o rendir a fons, combatuts per una sort obtusa i cega, es perd aixà dià riament, com una deu en ple desert. En canvi, cada dia un cúmul d’atzars absurds enlaira veritables legions de perfectes ineptes. A qui té els ulls prou ardits per a mirar-lo cara a cara, sense haver d’aclucar-los, el món no dóna pas precisament la impressió d’una cosa endegada amb intel·ligència i justÃcia. De lleis veritables, de lleis infal·libles, només n’hi ha per al món fÃsic.
Gaziel, Tots els camins duen a Roma. Història d’un destà (1893-1914). Memòries (Barcelona: Edicions 62, 1981), pà g. 14
Tema de la setmana
Dissabte farà 50 anys que va morir Agustà Calvet, Gaziel (Sant Feliu de GuÃxols 1887- Barcelona 1964). Aquesta setmana veurem uns quants mots i passatges trets de la seva obra.Â